DOMINIQUE DECOMPS

 

Per Amagmir

 

Amor d’entraupas, miralh de las ermas

Qu’esbocina tos desers de durmir,

Te fai menar tant de crits e de lagremas,

Tant de sospirs, de bruchs e de languirs!

T’a ligat los dets, las mans, per te dòstar

Las envejas de ren puescher manhar,

Secoduda ses, tot te desnatura.

Amor d’entraupas te tua, te mordura,

Lai semena-lo sus la mar prigonda,

Au fons de la baïna que tròp inonda...

 

Menairitz de nivols, a la perduda,

Envejas los que veses s’endevenir.

Amor treblat creba tos sovenirs

Trèva sens volença ses mas venguda

Chasuda ses en mala malurnança:

Aquel amor lausengier, draija-lo,

Lai semena-lo sus la mar prigonda,

Grana borresida de grand mau sabronda.

Lo daisses pus te raubar tas pensadas

Ni sechar ta jòia de poder amar.

 

A fòrt de far te trobariàs en dire

Sasís lo temps que vai, ven e non vire,

Ton anma t’a raubada, mas ne’n a cura

Ombra sens volontat ses mas venguda.

Quel amor esmancier oltra mesura

Esbrija-lo, pouvera plan menuda

Lai semena-lo sus la mar prigonda,

Gaita-lo anar com’ la nau en l’onda,

Liurat au balanç de la mar en dança

Sens lo plánger p’un piau, mai sens dobtança.

 

Meravilhas de vita trobaràs,

Dins ton còr sarcit grands onors viuràs

Adonc nosautres podrem tot te dire

Alaidonc ben auràs talent de rire!