Auo
31

Arbre sense bosc

de Jep Gouzy Revue N° 847 / 2018

 

L’arbre era solitari al mig d’un camp llaurat, imatge simètrica de la vida i de la mort, imatge en aquest moment de l’esterilitat que ens dóna la por dels febles. Jo tancava els ulls imaginant el blat dolç, els deus somriures, la civada amagada com el cor d’una tímida joveneta, el blat de moro arrogant, roc dur, el gira-sol que prepara les resplandors i la calor del desig en la nostra sang. De sobte vaig obrir els ulls com qui sap que el món dels somnis necessita la realitat de l’avui per ser el nostre món ideal en el qual els passos, els anys accepten d’integrar-se. Oblidava que havíem vingut els dos per anar cap a la capelleta de Sant Joan. Ara veient el teu somriure esperava que la teva veu plena de boires — cantés : « És estrany !... »

 

Abonnez vous pour lire la suite !

Cliquez ici pour vous abonner et bénéficier de l'intégralité des contenus de la revue
Cliquez ici pour acheter les revues papier

Connexion