Morirem pas mai a l'estiu
À Paule Grimberg-Rivière
lengadocian
I aviá un pichòt cadre daurat sus son burèu. La fotò d'una polida joventa amb una rauba blanca e un capèl, assetada sus un banc. Un jorn ai dobèrt lo cadre ; darrièr la fotò, i aviá escrich en letras sonhosas : « À mon cher René, en souvenir des quelques jours passés à Boussay, Denyse ». Sabi pas se l'aviá gardat dempuèi totjorn sus la taula, entre los papièrs e los libres, quand s'assetava per dobrir lo corrièr o s'es aprèp ta mòrt que lo daissèt aquà e que t'agachava darrièr sas besiclas opacas. Sovent sèm tornats al cementèri, emplenar d'aiga las botelhas de plastic, per asagar las flors. Sovent, ai ensajat de me recordar mièlhs, sens gaire capitar.

Cliquez ici pour vous abonner et bénéficier de l'intégralité des contenus de la revue
Cliquez ici pour acheter les revues papier